Para l@s futuros medicos,si os interesa

  1. #1
    Avatar de Tabitha .
    Registrad@ el
    22/01/2004
    Sexo
    Chica
    Mensajes
    17.056
    Agradecido
    350 veces
    Temas
    870

    Para l@s futuros medicos,si os interesa

    Pos nada que me estuve bajando el temario de las asignaturas de medicina de la uab, y las pongo aki(ai k me mosiono )(primer curso)

    BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR
    I. PROGRAMA DE TEORIA
    TEMA I. CARACTERÍSTIQUES MOLECULARS DE LA MATÈRIA VIVA.
    1.- ELEMENTS QUÍMICS DE LA MATÈRIA VIVA.
    2.- BIOPOLÍMERS I ELS SEUS COMPONENTS MONOMÈRICS.
    3.- COMPOSICIÓ DEL MEDI EXTRACEL·LULAR I INTRACEL·LULAR.
    3.1 Dissociació d’àcids dèbils. Equació de Henderson-Hasselbalch.
    3.2 Dissolucions amortidores.
    TEMA II. BIOENERGÈTICA.
    1.- PRINCIPIS GENERALS.
    1.1 Energètica dels sistemes oberts. Estat estacionari i equilibri.
    1.2 Variació d’energia lliure en les reaccions químiques.
    1.2.1 Concepte de DG, DGº i DGº’.
    1.2.2 Relació entre DGº i Keq.
    1.2.3 Processos exergònics i endergònics.
    1.2.4 Aditivitat de les variacions d’energia lliure.
    2.- PAPER DELS COMPOSTOS FOSFORILATS EN LES TRANSFERÈNCIES D’ENERGIA.
    2.1 Potencial de transferència de fosforils. Base estructural.
    2.2 Paper central de l’ATP.
    2.2.1 DGº’ d’hidròlisi de l’ATP.
    2.2.2 Hidròlisi de l’ATP en les cèl·lules.
    TEMA III.- ESTRUCTURA I FUNCIÓ DE LES PROTEÏNES.
    1.- INTRODUCCIÓ.
    1.1 Composició i nivells estructurals.
    1.2 Funcions.
    1.3 Classificació.
    2.- AMINOÀCIDS.
    2.1 Funcions i característiques generals.
    2.2 Aminoàcids codificats pel DNA.
    2.2.1 Característiques de les cadenes laterals i classificació.
    2.2.2 Propietats àcid-base.
    2.2.3 Activitat òptica. Estereoissomeria.
    2.2.4 Reaccions dels grups funcionals.
    2.3 Aminoàcids no codificats del DNA.
    3.- ESTRUCTURA COVALENT DE PÈPTIDS I PROTEÏNES.
    3.1 Característiques de l’enllaç peptídic. Estructura primària d’una proteïna.
    3.2 Propietats àcid-base dels pèptids i proteïnes.
    3.3 Reaccions químiques d’interès analític.
    2
    4.- ESTRUCTURA TRIDIMENSIONAL DE LES PROTEÏNES.
    4.1 Conformació nativa de les proteïnes. Forces que l’estabilitzen.
    4.2 Estructura secundària.
    4.2.1 Condicionaments imposats per l’enllaç peptídic. Conformacions possibles.
    4.2.2 Estructures secundàries més favorables: Hèlix a, fulles plegades b i triple hèlix
    del col·lagen.
    5.3 Estructures de proteïnes fibroses.
    5.1.1 a-queratines.
    5.1.2 Fibroïna i b-queratines.
    5.1.3 Col·lagen i elastina.
    4.4 Estructura terciària.
    4.3.1 Dominis. Patrons de plegament de les proteïnes globulars.
    4.3.2 Factors determinants del plegament d’una proteïna. Efecte hidrofòbic.
    Interaccions intramoleculars.
    4.3.3 Desnaturalització.
    4.3.4 Cinètica del plegament.
    4.5 Estructura quaternària.
    5.- RELACIÓ ENTRE L’ESTRUCTURA I LA FUNCIÓ. MIOGLOBINA I HEMOGLOBINA
    5.1 Característiques estructurals comuns i diferencials.
    5.2 Unió de l’oxigen a la mioglobina.
    5.3 Transport de l’oxigen per l’hemoglobina. Cooperativitat en la unió de
    l’oxigen.
    5.4 Mecanisme de la cooperativitat. Efectes alostèrics.
    5.5 Altres moduladors alostèrics de l’hemoglobina: CO2, H+ i 2, 3-difosfoglicerat.
    TEMA IV. ENZIMS.
    1.- CONCEPTES GENERALS.
    1.1 Naturalesa química i propietats catalítiques.
    1.2 Centre actiu i especifitat de substrats.
    1.3 Cofactors: ions metàl·lics i coenzims.
    1.4 Nomenclatura i classificació dels enzims.
    1.5 Paràmetres de les reeaccions afectades pels enzims. Estat de transició i energia
    d’activació.
    2.- MECANISMES GENERALS DE CATÀLISI ENZIMÀTICA.
    2.1 Aproximació i orientació del substrat respecte als grups catalítics.
    2.2 Inducció de tensió. Model de l’ajustament induït.
    2.3 Catàlisi covalent.
    2.4 Catàlisi àcid-base
    2.5 Catàlisi mitjaçant ions metàl·lics.
    3.- CINÈTICA DE LES REACCIONS ENZIMÀTIQUES.
    3.1 Anàlisi de Michaelis-Menten i de Briggs-Haldane.
    3.1.1 Saturació i estat estacionari.
    3.1.2 Equació de Michaelis-Menten.
    3.1.3 Significat de Vmax KM i kcat
    3.1.4 Determinació de paràmetres cinètics.
    3.1.5 Reaccions amb més d’un substrat.
    3.2 Efectes del pH i de la temperatura sobre l’activitat enzimàtica.
    4.- REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA.
    4.1 Enzims i substrats en les cèl·lules.
    4.2 Compartimentació subcel·lular dels enzims.
    3
    4.3 Inhibició enzimàtica.
    4.3.1 Reversible: competitiva, no competitiva i acompetitiva.
    4.3.2 Irreversible.
    4.4 Enzims reguladors.
    4.4.1 Modulació alostèrica.
    4.4.2 Modulació covalent.
    4.5 Control per canvis en la concentració dels enzims.
    4.6 Activació de zimògens.
    4.7 Isoenzims.
    TEMA V. ESTRUCTURA DE LES MEMBRANES. TRANSPORT A TRAVÉS DE
    MEMBRANA.
    1.- ESTRUCTURA I CARACTERÍSTIQUES DE LES MEMBRANES.
    1.1 Components moleculars.
    1.2 Característiques de les bicapes lipídiques.
    1.2.1 Cooperativitat.
    1.2.2 Fluïdesa.
    1.2.3 Permeabilitat.
    1.3 Disposició de les proteïnes en les membranes i interacció amb els lípids.
    1.4 Mobilitat de lípids i proteïnes.
    1.5 Model del mosaic fluid.
    2.- TRANSPORT A TRAVÈS DE MEMBRANES
    2.1 Funcions, naturalesa i tipus de transport.
    2.2 Energètica dels sistemes de transport.
    2.3 Sistemes de transport mediat passiu.
    2.3.1 Transportador de glucosa.
    2.3.2 Intercanviadors de ions.
    2.3.3 Ionòfors.
    2.4 Sistemes de transport actiu primari. Bombes iòniques
    2.4.1 ATPasa de Na+/K+.
    2.4.2 ATPasa de Ca2+.
    2.4.3 ATPasa de H+/K+.
    2.5 Sistemes de transport actiu secundari
    2.5.1 Cotransport i antitransport amb Na+.
    2.6 Canals iònics
    2.6.1 Depenents de voltatge
    2.6.2 Depenents de lligand.
    2.7 Unions estretes (“gap junctions”)
    TEMA VI. GENÈTICA MOLECULAR.
    1.- ESTRUCTURA I PROPIETATS DELS NUCLEÒTIDS I DELS ÀCIDS NUCLEICS.
    1.1 Estructura I propietats dels nucleòtids
    1.1.1 Estructura i propietats de les bases púriques i pirimidíniques.
    1.1.2 Estructura de nucleòsids i nucleòtids. Nomenclatura.
    1.1.3 Funcions dels nucleòtids.
    1.2 Estructura i característiques de l’ADN
    1.2.1 L’ADN com a portador de la informació genètica
    1.2.2 El dogma central de la Biologia Molecular
    1.2.3 Estructura primària de l’ADN
    - Components moleculars
    - Concepte de gen
    - ADN repetitiu
    4
    - Exons i introns
    - Metilació de l’ADN
    1.2.4 Estructura secundària de l’ADN
    - Doble hèlix: model de Watson-Crick
    - Altres tipus de doble hèlix
    - Forces que estabilitzen la doble hèlix
    - Desnaturalització i renaturalització
    1.2.5 Estructura terciària del DNA
    - Estructura de l’ADN de virus i procariotes
    - Superenrollaments
    - Topoissomerases
    - Empaquetament de DNA d’eucariotes en la cromatina
    1.3. Estructura i característiques de l’ARN
    1.3.1 Estructura primaria de l’ARN
    1.3.2 Funcions de l’ARN
    1.3.3 Estructura tridimensional dels RNAs
    2.- FLUX D’INFORMACIÓ DE L’ADN A LES PROTEÏNES
    2.1 El codi genètic
    2.1.1 Transferència d’informació de l’ADN a les proteïnes
    2.1.2 Correspondència entre codons i nucleòtids
    2.1.3 Característiques del codi genètic
    2.2 Replicació del material genètic
    2.2.1 Característiques generals de la replicació
    2.2.2 Origen i iniciació de la replicació
    2.2.3 El sistema de replicació de l’ADN
    2.2.4 Peculiaritats de la replicació de l’ADN en eucariotes
    2.2.5 Errors en la replicació. Reparació del DNA
    2.2.6 Replicació de l’ARN
    2.3 Transcripció de l’ADN
    2.3.1 Característiques generals de la transcripció
    2.3.2 Síntesi de l’ADN a partir de l’ARN
    2.3.3 Etapes de la transcripció en procariotes
    2.3.4 Peculiaritats de la transcripció en eucariotes
    2.3.5 Inhibidors de la transcripció
    2.4 Processament postranscripcional de l’ARN
    2.4.1 Processament de l’ARN heterogeni nuclear
    2.4.2 Processament de l’ARN ribosòmic I de l’ARN de transferència. Ribozims
    2.5 Traducció de l’ARNm. Síntesi de proteïnes
    2.5.1 Característiques generals de la traducció
    2.5.2 Estructura i característiques dels ribosomes procariotes i eucariotes
    2.5.3 Activació dels aminoàcids. Unió a l’ARNt
    2.5.4 Etapes de la traducció de l’ARNm en procariotes
    2.5.5 Aspectes diferencials del procés de traducció en eucariotes
    2.5.6 Inhibició de la síntesi de proteïnes
    2.5.7 Modificacions postraduccionals de les proteïnes
    2.6 Regulació de l’expressió gènica
    2.6.1 Regulació de la transcripció en procariotes
    2.6.2 Regulació de la transcripció en eucariotes
    2.6.3 Dominis estructurals característics de les proteïnes reguladores de la
    transcripció
    2.6.4 Control del processament d’introns de l’ARNm
    2.6.5 Regulació de la traducció
    2.6.6 Degradació de proteïnes. Ubiquitina i lisosomes
    5
    TEMA VII. INTRODUCCIÓ AL METABOLISME.
    1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL METABOLISME INTERMEDIARI
    1.1 Fonts d'energia i matèria per als éssers vius
    1.2 Transferències energètiques en les cèl·lules: Cicles de l'ATP i del poder reductor
    1.3 Esquema del metabolisme intermediari: vies catabòliques, anabòliques i amfibòliques
    2.- MECANISMES GENERALS DE REGULACIÓ DEL METABOLISME
    2.1 Mecanismes moleculars de la transmissió intercel·lular d’informació
    2.1.1Tipus de missatgers intercel·lulars i respostes cel·lulars promogudes
    Concepte d'hormona i tipus d'estructura molecular
    2.2.2 Concepte de receptor. Cinètica de la interacció lligand-receptor
    2.2 Principals vies de senyalització intracel.lular
    2.2.1 Receptors acoblats a proteines G
    2.2.2 Receptors amb activitat enzimàtica
    2.2.3 Receptors intracel.lulars
    TEMA VIII. FASE COMUNA DEL METABOLISME OXIDATIU.
    1.- ORIGEN DE L'ACETIL-CoA
    1.1 Visió general de les vies metabòliques que condueixen a la formació d’acetil-CoA.
    1.2 Descarboxilació oxidativa del piruvat
    1.2.1 Activitats enzimàtiques i coenzims del complexe piruvat deshidrogenasa
    1.2.2 Etapes del procés
    1.2.3 Regulació
    2.- CICLE DELS ÀCIDS TRICARBOXÍLICS
    2.1 Reaccions
    2.2 Estequiometria i rendiment energètic
    2.3 Regulació
    2.4 Reaccions anapleròtiques: piruvat carboxilasa
    2.5 Naturalesa amfibòlica del cicle: connexions amb vies biosintètiques
    3.- TRANSPORT ELECTRÒNIC MITOCONDRIAL I FOSFORILACIÓ OXIDATIVA
    3.1 Cadena de transport electrònic mitocondrial
    3.1.1 Components moleculars: complexes multienzimàtics i transportadors mòbils
    3.1.2 Seqüència del transport electrònic
    3.1.3 Energètica del transport electrònic
    3.2 Fosforilació oxidativa
    3.2.1 Acoblament entre el transport electrònic i la síntesi d'ATP: estructura de
    l'ATP sintasa i mecanisme de l’acoblament
    3.2.2 Dissipació del gradient electroquímic i termogènesi. Proteïnes desacoblants
    TEMA IX. ESTRUCTURA I METABOLISME DELS HIDRATS DE CARBONI.
    1.- INTRODUCCIÓ
    1.1 Estructura i propietats dels hidrats de carboni
    1.1.1 Definició, classificació i funcions.
    1.1.2 Monosacàrids.
    - Estructura d’aldoses i cetoses.
    - Estereoissomeria: formes D i L, epímers i anòmers.
    - Derivats.
    1.1.3 Oligosacàrids.
    1.1.4 Polisacàrids.
    - De reserva: midó i glucogen.
    6
    - Estructurals: cel·lulosa, quitina, glucominoglucans i proteoglucans.
    - Glucoproteïnes
    1.2 Digestió i absorció dels carbohidrats
    1.3 Visió general del metabolisme de la glucosa a diferents teixits
    2.- GLUCÒLISI
    2.1 Primera fase: formació de trioses fosfat
    2.2 Segona fase: formació de piruvat i generació de NADH i ATP
    2.3 Glucòlisi anaeròbia
    2.3.1 Formació de lactat
    2.3.2 Fermentació alcohòlica
    2.4 Glucòlisi aeròbia. Transport del potencial reductor a la mitocòndria
    2.5 Balanç energètic de la glucòlisi
    2.6 Entrada d'altres carbohidrats a la via glucolítica
    2.7 Regulació de la glucòlisi
    2.7.1 Diferències entre hexoquinasa i glucoquinasa
    2.7.2 Regulació al.lostèrica de la fosfofructoquinasa-1. Control hormonal dels
    nivells de fructosa-2,6-bisfosfat
    2.7.3 Regulació de la piruvat quinasa
    3.- GLUCONEOGÈNESI
    3.1 Necessitat de la síntesi de glucosa en els animals. Localització tissular de la
    gluconeogènesi. Precursors
    3.2 Reaccions específiques de la gluconeogènesi
    3.2.1 Formació de fosfoenolpiruvat a partir de piruvat
    3.2.2 Hidròlisi de fructosa-1,6-bisfosfat i de glucosa-6-fosfat
    3.3 Balanç energètic
    3.4 Cicle de Cori
    3.5 Regulació recíproca de la glucòlisi i la gluconeogènesi en el fetge. Control hormonal
    4.- METABOLISME DEL GLUCOGEN
    4.1 Funció de la reserva de glucogen del fetge i del múscul.
    4.2 Glucogenòlisi
    4.2.1 Reaccions
    4.2.2 Regulació de la glucogen fosforilasa
    4.3 Glucogenogènesi
    4.3.1 Reaccions
    4.3.2 Regulació de la glucogen sintasa
    4.4 Regulació hormonal del metabolisme del glucogen en el fetge i en el múscul
    esquelètic
    5.- RUTA DE LES PENTOSES FOSFAT
    5.1 Reaccions de la fase oxidativa: generació de NADPH
    5.2 Interconversions entre monosacàrids fosfat. Relació de la ruta de les pentoses fosfat
    amb la via glucòlítica
    5.3 Destí de les pentoses fosfat en funció de les necessitats metabòliques
    TEMA X. ESTRUCTURA I METABOLISME DELS LÍPIDS.
    1.- INTRODUCCIÓ
    1.1 Estructura dels lípids
    1.1.1 Classificació i funcions.
    1.1.2 Àcids grassos.
    - Estructura i nomenclatura.
    - Propietats fisicoquímiques.
    - Àcids grassos essencials.
    7
    1.1.3 Triacilglicèrids.
    1.1.4 Fosfoglicèrids.
    1.1.5 Esfingolípids: esfingomielines, glucoesfingolípids i gangliòsids.
    1.1.6 Isoprenoids: esteroids i vitamines liposolubles.
    1.1.7 Derivats d’àcids grassos: eicosanoids i ceres.
    1.2 Visió general del metabolisme lipídic. Origen del àcids grassos
    2.- OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS
    3.1 Activació i entrada d’àcids grassos de cadena llarga a la mitocòndria
    3.2 ß-oxidació dels àcids grassos
    3.2.1 Reaccions
    3.2.2 Estequiometria i balanç energètic
    3.3 Oxidació d’àcids grassos de número senar d’àtoms de carboni
    3.4 Oxidació d’àcids grassos insaturats.
    3.5 Cossos cetònics: formació i utilització
    3.- BIOSÍNTESI D'ÀCIDS GRASSOS
    4.1 Síntesi de l’àcid palmític
    4.1.1 Formació de malonil-CoA
    4.1.2 El complexe de l'àcid gras sintasa. Reaccions catalitzades i estequiometria
    del procés
    4.1.3 Origen del substrat i del poder reductor. Transport d’acetil-CoA al citosol
    4.1.4 Regulació
    4.2 Allargament de la cadena de l'àcid palmític
    4.3 Dessaturació dels àcids grassos
    4.- RESERVA LIPÍDICA
    5.1 Síntesi de triacilglicèrids
    5.1.1 Origen del glicerol-3-fosfat i dels àcids grassos
    5.1.2 Reaccions
    5.2 Mobilització dels triacilglicèrids emmagatzemats en el teixit adipós. Regulació de la
    lipasa depenent d'hormones
    5.- METABOLISME DELS FOSFOGLICÈRIDS I ESFINGOLÍPIDS
    6.1 Fosfoglicèrids
    6.1.1 Principals vies de síntesi
    6.1.2 Fosfolipases. Redistribució dels àcids grassos. Formació d’eicosanoides.
    6.2 Esfingolípids
    6.2.1 Biosíntesi d’esfingosina i ceramida
    6.2.2 Biosíntesi d’esfingomielines i glucoesfingolípids
    6.2.3 Degradació lisosomal. Esfingolipidosi
    6.- METABOLISME DEL COLESTEROL
    7.1 Biosíntesi del colesterol
    7.1.1 Formació de mevalonat, esqualè i lanosterol.
    7.1.2 Control de l’activitat HMG-CoA reductasa
    7.2 Formació de derivats del colesterol
    7.2.1 Àcids biliars i sals biliars
    7.2.2 Hormones esteroides
    7.- DIGESTIÓ, ABSORCIÓ I TRANSPORT DELS LÍPIDS
    8.1 Digestió i absorció dels lípids de la dieta
    8.1.1 Enzims implicats
    8.1.2 Paper dels àcids biliars
    8.2 Transport de lípids en sang
    8.2.1 Composició i estructura de les lipoproteïnes plasmàtiques
    8.2.2 Transport d'àcids grassos lliures
    8
    8.2.3 Transport de triacilglicèrids: metabolisme dels quilomicrons i de les VLDL.
    Paper de la lipoproteïna lipasa
    8.2.4 Transport de colesterol: les LDL i el seu receptor; les HDL i la
    lecitina-colesterol aciltransferasa (LCAT)
    8.3 Excreció de colesterol: paper dels àcids biliars. Circulació enterohepàtica
    TEMA XI. METABOLISME DELS COMPOSTOS NITROGENATS.
    1.- METABOLISME DELS AMINOÀCIDS
    1.1 Visió general: procedència i utilització dels aminoàcids lliures. Balanç nitrogenat
    1.2 Recanvi proteic
    1.3 Reaccions de transferència i eliminació del grup amino
    1.3.1 Transaminacions: paper del piridoxal-5’-fosfat
    1.3.2 Glutamat deshidrogenasa
    1.3.3 Desaminacions directes
    1.4 Transport de l’ió amoni interòrgans
    1.4.1Cicle de l'alanina
    1.4.2 Paper de la glutamina sintetasa i la glutaminasa
    1.5 Eliminació de l’ió amoni. Cicle de la urea
    1.5.1 Reaccions i requeriment energètic
    1.5.2 Relació amb el cicle dels àcids tricarboxílics
    1.5.3 Regulació
    1.6 Visió general del destí de la cadena hidrocarbonada dels aminoàcids: aminoàcids
    glucogènics i cetogènics
    1.7 Altres cofactors implicats en el metabolisme nitrogenat
    1.7.1 Tetrahidrofolat i S-adenosil-metionina: metabolisme de grups
    monocarbonats
    1.7.2 Derivats de la vitamina B12
    1.8 Biosíntesi d’aminoàcids no essencials
    1.8.1 Derivats de l’alfa-cetoglutarat, oxalacetat, piruvat i 3-fosfoglicerat.
    1.8.2 Transformació de fenilalanina en tirosina
    2.- DERIVATS NITROGENATS DELS AMINOÀCIDS
    2.1 Formació d'amines d’interès biològic: catecolamines, s erotonina, histamina, àcid
    gamma-amino-butíric, poliamines
    2.2 Formació de creatina i fosfocreatina
    2.3 Metabolisme de l'hemo: síntesi i degradació
    3.- METABOLISME DELS NUCLEÒTIDS PÚRICS I PIRIMIDÍNICS
    3.1 Metabolisme dels nucleòtids púrics
    3.1.1 Síntesi de novo de ribonucleòtids i recuperació de les bases
    púriques. Regulació.
    3.1.2 Degradació dels nucleòtids púrics.
    3.2 Metabolisme dels nucleòtids pirimidínics
    3.2.1 Síntesi de novo. Regulació
    3.2.2 Formació de citidil-trifosfat
    3.2.3 Degradació de nucleòtids pirimidínics
    3.3 Formació de desoxiribonucleòtids. Regulació de la ribonucleòtid reductasa
    3.4 Formació de desoxitimidilat
    TEMA XII. INTEGRACIÓ I CONTROL DEL METABOLISME.
    1.- CARACTERISTIQUES METABÒLIQUES D’ALGUNS TEIXITS
    1.1 Fetge
    1.2 Múscul
    9
    1.3 Teixit adipós
    1.4 Cervell
    2.- INTERRELACIONS METABÓLIQUES ENTRE ELS TEIXITS DURANT EL CICLE
    ALIMENTACIÓ–DEJÚ
    2.1 Homeostasi calòrica i de la glucosa: Relació amb els nivells circulants d’insulina i de
    glucagó
    2.2 Interrelacions entre el fetge, el múscul, el teixit adipós i el cervell
    2.3 Mecanismes implicats en l’adaptació metabòlica del fetge
    3.- INTERRELACIONS METABÓLIQUES ENTRE ELS TEIXITS EN DIVERSOS ESTATS
    NUTRICIONALS O HORMONALS
    3.1 Diabetes mellitus depenent d’insulina
    3.2 Diabetes mellitus no-depenent d’insulina
    3.3 Obesitat
    3.4 Exercici aeròbic i exercici anaeròbic
    II. PROGRAMA DE CLASSES PRÀCTIQUES
    Pràctiques 1 i 2: EQUILIBRI QUÍMIC, DISSOLUCIONS AMORTIDORES I PROPIETATS ÀCIDBASE
    DELS AMINOÀCIDS
    Pràctiques 3 i 4: TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ DE BIOMOLÈCULES
    3.1.- Cromatografía de filtgració en gel
    3.2.- Separació d’aminoàcids per cromatografia en paper
    4.1.- Fraccionament de proteïnes sèriques en acetat de cel.lulosa
    4.2.- Electroforesi en poliacrilamida-SDS: determinació del pes molecular de
    les proteïnes
    Pràctica 5: APLICACIONS DE L’ESPECTROMETRIA. LLEI DE LAMBERT BEER
    Pràctiques 6 i 7: DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES CINÈTICS D’UNA ACTIVITAT
    ENZIMÀTICA
    6.- Efecte de la concentració de sustrat i el temps sobre la velocitat de reacció
    7.1.- Determinació de la KM i la velocitat màxima
    7.2.- Inhibició de l’activitat enzimàtica
    Pràctiques 8 i 9: BIOLOGIA MOLECULAR
    8.- Extracció i aïlolament d’ADN
    9.1.- Fragmentació d’ADN mitjançant enzims de restricció
    9.2.- Electroforesi en gel d’agarosa
    Pràctiques 10 i 11: CANVIS METABÒLICS ASSOCIATS AL DEJUNI: DETERMINACIÓ EN
    FETGE DE RATA DELS EFECTES DEL DEJUNI SOBRE:
    10.- L’activitat piruvat quinasa i la concentració de proteïna total
    11.- La quantitat de glucogen
    Pràctica 12: ANÀLISI DE LÍPIDS SÈRICS
    12.1.- Separació de lípids sèrics per cromatografia en capa fina de gel de sílice
    12.2.- Determinació de la concentració de colesterol total i colesterol HDL en
    sèrum
    10
    III. BIBLIOGRAFIA
    LEHNINGER. PRINCIPIOS DE BIOQUIMICA. Nelson D.L., Cox M.M. Ed. Omega, 3ª ed. 2000
    BIOQUIMICA. Mathews C.K., Van Holde K.E. Ed. Interamericana-McGraw Hill, 2ª ed. 1998
    BIOQUIMICA. LIBRO DE TEXTO CON APLICACIONES CLINICAS. Devlin T.M. Volums I i II. Ed.
    Reverté. 3ª ed. 1999
    BIOQUIMICA. Stryer L., Berg J.M., Tymoczko J.L. Ed. Reverté. 5ª ed. 2003
    IV. AVALUACIÓ
    - Examens parcials no eliminatoris al final de cada quatrimestre. Per aprovar l’assignatura per
    parcials cal obtenir en cada examen una nota de 4,5 o més, i que el promig de la nota dels dos
    parcials sigui 5,0 o més.
    - Examen final (juny i septembre) de tota l’assignatura pels alumnes que no hagin aprovat per
    parcials.
    - Cada examen conté una part tipus test (elecció múltiple) i altra de preguntes curtes (problemes,
    questions conceptuals, etc.)
    V. PROFESSORS
    - Temes I – III: Isaac Blanco i Fernando Picatoste (Coordinador de l’assignatura;
    tel. 935811574)
    - Temes IV – VI: José Aguilera i José Rodríguez
    - Temes VII – IX: Agustina García i Mercedes Unzeta
    - Temes X – XII: Josefa Sabrià i Enrique Claro
    Coordinadora de Classes Pràctiques: Marian Baltrons


    esta es la que mas cuenta en el primer curso, es anual
    Última edición hecha por Tabitha, 27/07/2005 a las 12:10.
    "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el Amor nos salve de la vida"

  2. #2
    Avatar de Tabitha .
    Registrad@ el
    22/01/2004
    Sexo
    Chica
    Mensajes
    17.056
    Agradecido
    350 veces
    Temas
    870
    BIOESTADISTICA
    TEÒRIA
    Tipus de classes: magistrals, problemes i seminaris
    1. INTRODUCCIÓ (1 hora)
    1.1. Definició i objectius de l’Estadística
    1.2. Població i mostra
    1.3. Estadística descriptiva, teoria de probabilitats i inferència estadística
    2. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA MONOVARIABLE (2 hores)
    2.1. Variables qualitatives i Variables quantitatives discretes. Freqüències absoluta, relativa
    i acumulada. Representacions gràfiques: diagrames de barres
    2.2. Variables quantitatives contínues. Agrupació de dades: Taules de freqüències.
    Representacions gràfiques: histogrames. Mesures de tendència central: mitjana,
    mediana i moda. Mesures de dispersió: rang, variància, desviació típica i coeficient de
    variació. Mesures morfològiques: biaix i curtosi
    3. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA BIVARIABLE (1 hora)
    3.1. Relació entre dues variables qualitatives. Relació entre una variable qualitativa y una
    variable quantitativa contínua. Relació entre dues variables quantitatives contínues
    (coeficient de correlació)
    3.2. Dades aparellades (mesures repetides)
    4. TEORIA DE PROBABILITATS (6 hores)
    4.1. Experiment aleatori, espai mostral i succés
    4.2. Operacions amb successos: unió, intersecció, successos contraris i diferència de
    successos. Successos incompatibles
    4.3. Freqüències absolutes i relatives. Probabilitat
    4.3. Probabilitat condicionada. Successos independents. Probabilitat de la unió i intersecció
    de successos
    4.4. Teorema de Bayes
    4.5. Mesura de la freqüència d’una malaltia a la població. Incidència i prevalència
    4.6. Avaluació de factors de risc. Estudis de cohorts, de casos i controls i transversals. Risc
    relatiu i odds ratio
    4.7. Avaluació de criteris diagnòstic. Sensibilitat, especificitat, valors predictius positius i
    negatius
    5. VARIABLES ALEATÒRIES (12 hores)
    5.1. Variables aleatòries discretes i contínues
    5.2. Funció densitat de probabilitat, funció distribució de probabilitat, esperança
    matemàtica i variància de variables aleatòries discretes i contínues
    5.3. Distribucions teòriques de variables aleatòries discretes: Bernouilli, Binomial i Poisson
    5.3. Distribucions teòriques de variables aleatòries contínues: normal, χ2, t de Student i F de
    Fisher-Snedecor
    5.5. Teorema del límit central. Teorema de Moivre. Distribució mostral. Interval de
    6. ESTIMACIÓ DE PARÀMETRES (2 hores)
    6.1. Mètodes d’estimació: interval de confiança. Diferències entre interval de probabilitat i
    interval de confiança
    6.2. Estimació de mitjanes, variàncies i proporcions poblacionals. Determinació de la mida de
    la mostra
    Ensenyament teòric
    4
    7. CONTRAST D'HIPÒTESIS (11 hores)
    7.1. Hipòtesi nul·la i alternativa. Zones de rebuig i no rebuig. Errors del tipus I o risc α i
    tipus II o risc β. Contrasts unilaterals i bilaterals. Nivell de significació. Determinació
    del tamany de la mostra
    7.2. Proves de conformitat: contrasts de mitjanes, variàncies i proporcions mostrals amb
    paràmetres poblacionals
    7.3. Proves d’independència: contrasts de mitjanes, variàncies i proporcions mostrals. Test
    de Kolmogorov-Smirnov. Test no paramètric de comparació de dues mostres: test de
    Mann-Whitney
    7.4. Contrast d'hipòtesi de dades aparellades. Test no paramètric de Wilcoxon.
    8. RELACIÓ ENTRE VARIABLES QUALITATIVES: ANALISI DE FREQUENCIES (9 hores)
    8.1. Proves de bondat d’ajustament de distribucions de freqüències a distribucions
    teòriques.
    8.2. Taules de contingència
    8.3. Test de McNemar de dades aparellades
    9. RELACIÓ ENTRE UNA VARIABLE QUALITATIVA I UNA VARIABLE QUANTITATIVA:
    ANÀLISI DE LA VARIÀNCIA. RELACIÓ ENTRE UNA VARIABLE QUANTITATIVA
    ALEATÒRIA I UNA VARIABLE QUANTITATIVA DISSENYADA: REGRESSIÓ (14 hores)
    9.1. ANOVA d’un factor. Tests a priori i a posteriori
    9.2. Regressió: mínims quadrats, significació de la recta de regressió i intervals de confiança
    de paràmetres poblacionals
    9.3. Test no paramètric de Kruskal-Wallis
    9.4. ANOVA de dades repetides
    9.5. ANOVA de dos factors
    10. RELACIÓ ENTRE DUES VARIABLES QUANTITATIVES ALEATÒRIES: CORRELACIÓ
    (2 hores)
    10.1. Coeficient de correlació. Significació del coeficient de correlació. Comparació entre
    regressió i correlació
    10.2. Test no paramètric de Spearman
    BIBLIOGRAFIA
    Sentís J, Canela J. Bioestadística. Barcelona: Salvat. Colección Licenciatura, 1994.
    Milton JS. Estadística para biología y ciencias de la salud. Madrid: Interamericana. McGraw-Hill,
    1994.
    Cuadras CM, Echevarría B, Mateo J, Sánchez P. Fundamentos de estadística. EUB, 1996.
    Ferrán, M. SPSS para Windows. Programación y Análisis estadístico. McGraw-Hill, 1996.
    Ensenyament pràctic 5
    PRÀCTIQUES
    Aula Microinformàtica. Facultat Medicina. Aula M3-318.
    1. Introducció al SPSS 11.0 (I) (2 hores)
    1.1. Fitxers de dades, d’instruccions i de resultats i procediment d'execució
    1.2. Introducció de dades i definició de variables
    1.3. Transformacions de variables
    2. Introducció al SPSS 11.0 (II) (2 hores)
    2.1. Selecció de dades
    2.2. Segmentació d’arxius
    2.3. Recodificació de variables
    3. Estadística descriptiva monovariant (2 hores)
    3.1. Variables qualitatives: distribució de freqüències i diagrama de barres
    3.2. Variables quantitatives: distribució de freqüències, histogrames, polígons de freqüència,
    mesures de centralització, dispersió i forma
    4. Estadística descriptiva bivariant (2 hores)
    4.1. Relació entre dues variables qualitatives
    4.2. Relació entre una variable qualitativa i una quantitativa
    4.3. Relació entre dues variables quantitatives
    4.4. Dades aparellades
    5. Estadística descriptiva: repàs (2 hores)
    6. Pràctica de assistència voluntària (2 hores)
    7. Contrast d'hipòtesis I: comparació de mitjanes (2 hores)
    8. Contrast d'hipòtesis II: anàlisi de freqüències (2 hores)
    9. Anàlisi de la variància i regressió (2 hores)
    10. Pràctica final d’autoavaluació (4 hores)
    "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el Amor nos salve de la vida"

  3. #3
    Avatar de Tabitha .
    Registrad@ el
    22/01/2004
    Sexo
    Chica
    Mensajes
    17.056
    Agradecido
    350 veces
    Temas
    870
    BIOLOGIA CEL.LULAR
    DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA
    Biologia Cel·lular és una assignatura troncal impartida en el 1r quatrimestre del 1r curs de
    la Llicenciatura. Consta de 7,5 crèdits, dels quals 4,5 corresponen a l’ensenyament teòric i
    3,0 a l’ensenyament pràctic.
    OBJECTIUS
    Generals
    Aquesta assignatura té com a objectiu que els alumnes adquireixin els coneixements bàsics
    necessaris per comprendre, des del punt de vista de la Biologia, els processos implicats en
    la vida, a nivell molecular, cel·lular i de l’organisme complet.
    Específics
    Saber identificar les estructures i les funcions dels diferents compartiments i estructures
    cel·lulars, així com les relacions existents entre elles.
    COORDINACIÓ
    Coordinador de l’assignatura:
    Jordi Benet Català
    Unitat de Biologia, Tel. 93 581 1773
    Hores de consulta: dimarts de 12 a 13h
    Secretaria administrativa
    Secretaria de la Unitat de Biologia. Tel. 93 581 1025
    Horari: de 12 a 13h.
    ORGANITACIÓ DE LA DOCÈNICA TEÒRICA
    GRUPS
    BIOLOGIA: 3 grups (I, II, III)
    PROFESSORAT:
    BIOLOGIA CEL.LULAR, (Unitat de Biologia, Tel. 93 581 1025)
    Jordi Benet i Català
    Carme Fuster i Marqués
    Montserrat Garcia Caldés
    Rosa Miró Ametller
    Joaquima Navarro i Ferreté
    Cristina Templado Meseguer
    Horari d’atenció a l’estudiant: 8 hores a la setmana a convenir
    TEMES DE BIOLOGIA CEL.LULAR
    TEMA I. NIVELLS D'ORGANITZACIÓ CEL.LULAR
    1. Organització general de la cèl·lula. Teoria cel·lular. Característiques de la cèl·lula
    procariota. Característiques de la cèl·lula eucariota Els virus com a sistema
    d'organització acel·lular.
    TEMA II. MEMBRANA PLASMATICA
    1. Estructura i composició química. Concepte i funcions. Estructura. Proporció lípids
    proteïnes. Dinàmica de la membrana. Asimetria transversal i lateral. Glicocalix:
    Diferenciacions de membrana.
    2. Transport de molècules i partícules. Permeabilitat selectiva de la membrana.
    Transport de molècules petites. Difusió simple. Canals iònics. Transport de
    macromolècules i partícules.
    TEMA III. COMPARTIMENTACIO INTERNA DE LA CEL.LULA
    1. Reticle endoplasmàtic. Introducció al sistema membranós intern. Tipus de reticle.
    Reticle endoplasmàtic rugós. Reticle endoplasmàtic llis
    2. Aparell de Golgi. Estructura compartimentada. Reciclatge de proteïnes desde l'aparell
    de Golgi al reticle endoplasmàtic rugós. Síntesi de polisacàrids estructurals.
    Maduració de proteïnes i lípids. Distribució de proteïnes i lípids.
    3. Endosomes i lisosomes . Biogènesi dels compartiments d'endocitosi. Endosomes,
    Tipus d’endosomes. Lisosomes. Funcions
    4. Mitocondri. Característiques generals. Estructura i composició química. Oxidacions
    mitocondrials. Biogènesi.
    5. Perixosomes. Tipus. Estructura i composició química. Funcions. Biogènesi.
    6. Citosol. Organització estructural. Funcions.
    7. Comunicació entre compartiments: mecanismes moleculars del transport vesicular.
    TEMA IV. CITOESQUELET
    1. Filaments d'actina. Estructura i composició química. Filaments d'actina en cèl·lules
    no musculars. Organització dels filaments d'actina en cèl·lules no musculars.
    Proteïnes associades.
    2. Microtúbuls. Estructura i composició química. Tipus de microtúbuls. Microtúbuls
    citoplasmàtics. Proteïnes associades.
    3. Centriol, cilis i flagels.
    4. Filaments intermedis. Característiques generals. Tipus i ubicació. Estructura de les
    proteïnes constituients. Engalzament. Proteïnes associades. Distribució i organització
    intracel·lular. Funcions.
    TEMA V. RELACIONS INTERCEL.LULARS I MATRIU EXTRACEL.LULAR
    1. Matriu extracel.lular. Estructura i funcions. Components del gel. Components
    fibrilars estructurals. Components fibrilars d'adhesió. Comunicació citoesquelet
    matriu extracel.lular.
    2. Unions i adhesions cel·lulars. Adhesió cel·lular sense formació de complexes d'unió.
    Tipus i funcions generals de les unions cel·lulars. Unions oclusives. Unions d'ancoratge.
    Unions adhesives cèl·lula-cèl·lula. Unions adhesives cèl·lula-matriu. Unions de
    comunicació.
    TEMA VI. NUCLI CEL.LULAR I ACTIVITAT GENICA
    1.Nucli interfàsic . Generalitats. Estructura i components. Embolcall nuclear. Làmina
    nuclear. Matriu nuclear. Estructura i organització de la cromatina. Interacció de la
    cromatina amb la làmina i porus nuclears.
    2. Cromatina i transcripció. Tipus, estructura i funcions dels RNA. Característiques de
    l'unitat de transcripció en eucariotes. Organització de la cromatina durant la
    Transcripció. Significat biològic de la maduració de transcrits. Transport al citoplasma
    dels RNA madurs. Nucleol.
    3. Duplicació de la cromatina. Orígens de replicació en eucariotes. Asincrònia de la
    replicació. Comportament i muntatge dels nucleosomes durant la replicació.
    TEMA VII. CICLE CEL.LULAR I DIVISIÓ CEL.LULAR
    1. Cicle cel·lular. Cèl·lules proliferants i no proliferants. Maduració i fases del cicle
    cel·lular: Metabolisme cel·lular durant el cicle.
    2. Control del cicle cel·lular. Mecanismes de control del cicle. Punts de restricció i
    proteïnes controladores. Factor promotor de la fase M (MPF): p34 i ciclines mitòtiques.
    Activació del MPF. Substrates del MPF. Factor promotor de la fase S (SPF): p33 i
    ciclines G1. Activació del SPF. Substrates del SPF. Regulació de la proliferació
    cel·lular. Apoptosi i senescència.
    3. Divisió mitòtica. Significat biològic de la mitosi. Fases de la mitosi: Profase.
    Prometafase. Metafase. Anafase. Telofase. Cicle de condensació cromosòmica. Cicle de
    fragmentació i muntatge de l'embolcall del nucli. Organització estructural i dinàmica de
    l'aparell mitòtic. Citocinesi. Apoptosi.
    TEMA VIII. GAMETOGÈNESI I FECUNDACIÓ
    1. Meiosi: procés general. Significat biològic de la meiosi. Comparació entre mitosi i
    meiosi. Interfase premeiótica. Primera divisió meiótica. Profase I: estadis i subestadis.
    Organització de la cromatina. Comportament del bivalent XY. Metafase I: Orientació dels
    cinetocors. Paper dels quiasmes. Anafase I i Telofase I. Segona divisió meiótica. Diferencies
    de la meiosi en ambdós sexes.
    2. Sinapsi i recombinació meiòtica. Aparellament de cromosomes homòlegs. Sinapsi
    cromosómica.. Tipus de recombinació génica. Nòduls de recombinació. Enzims de
    recombinació. Mecanismes moleculars de la recombinació génica. Funció i distribució de
    quiasmes.
    3. Espermatogènesi. Desenvolupament i diferenciació de les gònades. Característiques
    generals de l'espermatogènesi. Fase proliferativa. Fase meiótica. Espermiogènesi.
    Morfologia i ultraestructura de l'espermatozoide.
    4. Oogènesi. Característiques generals. Etapa prenatal. Etapa postpuberal. Factors que
    controlen la meiosi femenina
    5. Fecundació. Localització i etapes. Maduració de l'espermatozoide en l'epidídim.
    Capacitació de l'espermatozoide Adhesió i penetració de l'espermatozoide en la zona
    pel·lúcida. Adhesió i fusió de les membranes de les gàmetes. Reacció cortical de senyals i
    canvis iònics. Formació de pronuclis.


    PRÀCTIQUES D’AULA DE BIOLOGIA CEL·LULAR
    Seminari 1. Utilització de les rutes endocítiques o fagocítiques per entrar a la cèl·lula per
    part dels virus i bacteris.
    Seminari 2. Patologia cel·lular I: Malalties lisosomals i altres patologies associades a
    disfuncions de proteïnes de la membrana plasmàtica.
    Seminari 3. Patologia cel·lular II: Malalties peroxisomals, mitocondries i patologies
    produïdes per disfuncions de proteïnes sintetitzades en el citosol.
    Seminari 4. Cinètica de polimerització i despolimerització de filaments d’actina.
    Seminari 5. Cinètica de polimerització i despolimerització de microtúbuls.
    PRÀCTIQUES DE LABORATORI DE BIOLOGIA CEL.LULAR
    Nombre de pràctiques: 7
    Nombre d'alumnes per grup: 12
    Nombre de grups: 24
    Lloc: Laboratori de Pràctiques de la Unitat de Biologia. Torre M4. (M4-013)
    Material: Bata. Quadern de pràctiques.
    Professors: Jordi Benet, Carme Fuster, Montserrat Garcia, Rosa Miró, Joaquima
    Navarro, Cristina Templado.
    Pràctica 1. UTILITZACIÓ DEL MICROSCOPI ÒPTIC
    Bases teòriques i Aplicació. Tinció i observació de cèl·lules procariotes i eucariotes.
    Pràctica 2.OBSERVACIÓ DE CÈL.LULES SANGUÍNIES INTERFÀSIQUES
    Obtenció de les preparacions. Observació de polimorfismes nuclears i tincions
    citoplasmàtiques diferencials.
    Pràctica 3. MITOSI
    Preparació, tinció i observació de cèl.lules meristemàtiques de limfòcits humans.
    Observació dels diferents estadis mitòtics.
    Pràctica 4.CICLE MITÒTIC
    Estudi del cicle mitòtic a partir de cultiu de limfòcits humans estimulats. Càlcul del
    temps de durada de cada una de les fases de la mitosi
    Pràctica 5. MEIOSI: CROMOSOMES
    Obtenció de cèl.lules de mascles de llagosta de camp. Observació i interpretació dels
    diferents estadis i estructures meiòtiques.
    Pràctica 6. MEIOSI: COMPLEX SINAPTONÈMIC
    Observació de complexos sinaptonèmics de ratolí (mascles) i de rata (femelles). Estudi
    de la sinapsi de cromosomes homòlegs.
    Pràctica 7. RECONEIXEMENT DE L’ESTRUCTURA CEL.LULAR PER
    MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA
    Introducció teòrica. Observació d’orgànuls cel·lulars mitjançant microscòpia electrònica de
    rastreig (SEM) i de transmissió (TEM). Reconeixement i mesura de les estructures
    cel·lulars.
    AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS TEÒRICS
    Es realitza en una avaluació, en forma d’examen de preguntes d’elecció múltiple
    (test).
    AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS PRÀCTICS.
    Es realitza en una avaluació, en forma d’examen de preguntes curtes, tant de les
    pràctiques de laboratori com de les d’aula (seminaris)
    QUALIFICACIÓ FINAL
    Mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en les avaluacions teòrica i pràctica.
    REVISIONS D'EXAMENS
    Una vegada s'hagin fet públics els resultats de les avaluacions, es comunicarà als
    alumnes el termini dins del qual podran sol·licitar revisió d'examen.
    "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el Amor nos salve de la vida"

  4. #4
    Avatar de Tabitha .
    Registrad@ el
    22/01/2004
    Sexo
    Chica
    Mensajes
    17.056
    Agradecido
    350 veces
    Temas
    870
    PROGRAMA D’INTRODUCCIÓ A LA MEDICINA
    ASSIGNATURA: INTRODUCCIÓ A LA MEDICINA
    TEORIA: 3,5 crèdits
    PRÀCTIQUES: 1,5 crèdits
    1. OBJECTIUS
    Objectius de les classes teòriques
    Introduir l'estudiant en el coneixement i ús de les eines bàsiques del saber i la pràctica
    mèdica, d'acord amb el mètode científic.
    Capacitar-lo perquè comprengui i valori els factors determinants biològics, socials i
    culturals dels nivells de salut i malaltia en el decurs de la història.
    Reconèixer l'estructura bàsica del vocabulari mèdic modern i els problemes que es
    plantegen en la comunicació oral i escrita, en l'àmbit de la de les ciències mèdiques.
    Adquirir la capacitat per a comprendre la dinàmica de la informació en medicina, els
    tipus de documents més importants i la manera de recuperar selectivament una
    informació determinada.
    Objectius dels seminaris
    Examinar diversos conflictes ètics en la història de la medicina relatius a la salut, la
    malaltia o la professió mèdica.
    Familiaritzar l’estudiant en la localització, estudi i conservació d’objectes i instruments
    mèdics.
    Objectius de les pràctiques
    Confeccionar, segons normes internacionals, diverses referències bibliogràfiques.
    Localitzar documents mèdics (llibres i revistes) a través de la consulta de bases de dades
    generals i específiques.
    Analitzar termes mèdics distingint els seus elements constitutius.
    Analitzar amb el mètode històric diversos textos clàssics del saber i la pràctica mèdiques.
    2. CONEIXEMENTS PREVIS NECESSARIS
    Coneixements generals de ciències socials i naturals propis del Batxillerat.
    2
    3. RECURSOS DOCENTS
    Classes teòriques
    Exposició sistematitzada dels temes que figuren en el programa a través de classes
    magistrals que inclouen la presentació de la iconografia més adient i sessions de
    discussió sobre la matèria.
    Seminaris
    Selecció d’un instrument (diagnòstic o terapèutic) o d’un tema historicomèdic per
    analitzar-lo amb ajuda de bibliografia crítica i presentar els resultats en grups reduïts.
    Pràctiques
    Consulta de bases de dades biomèdiques per recuperar bibliografia específica sobre un
    tema.
    Ús d’obres de referència en medicina (diccionaris històrics, etimològics, conceptuals,
    d’especialitat, etc.) en format paper i electrònic.
    4. PRINCIPALS ASPECTES D’AVALUACIÓ
    L'avaluació de la part teòrica de l'assignatura s'efectuarà en un examen de 35 preguntes
    d'elecció múltiple, que inclourà matèria corresponent a tots els blocs temàtics.
    L’avaluació de les pràctiques 1 i 2 es realitzarà a través d’un examen de 15 preguntes
    d’elecció múltiple, la contestació de les quals requerirà la consulta in situ d’una base de
    dades i la consulta de diverses obres de referència.
    Els alumnes que participin en algun dels seminaris hauran de triar un tema específic i
    preparar una disertació que s’haurà de presentar de forma oral i escrita. La qualificació
    obtinguda serà promediada favorablement amb l’aconseguida en l’examen de les classes
    pràctiques.
    5. CÀRREGA DE TREBALL
    Es considera que l’estudiant necessitarà, per terme mig, una hora d’estudi per classe
    teòrica impartida, és a dir, un total de 35 hores de dedicació, addicionals a les lectives.
    L’assistència a cada una de les pràctiques requereix 3 hores i un quart, i unes 10 hores
    d’estudi a part.
    A més a més, la preparació d’un treball opcional requirirà un màxim de 10 hores.
    3
    6. CONTINGUT DEL PROGRAMA
    6.1. Classes teòriques
    I. TERMINOLOGIA I DOCUMENTACIÓ MÈDICA
    1. Terminologia mèdica
    1.1. Orígens, transmissió i evolució del llenguatge mèdic
    1.2. L'estructura dels termes mèdics
    1.3. Fenòmens morfo-semàntics en els termes mèdics
    1.4. Els diccionaris mèdics
    1.5. Els obstacles a la comunicació en medicina
    1.6. Classificacions, nomenclatures i thesauri en medicina
    2. Documentació científico-mèdica
    2.1. La informació en les ciències mèdiques
    2.2. Els documents mèdics: estructura, funció i ubicació
    2.3. Els sistemes de recuperació de la informació bibliogràfica (I)
    2.4. Els sistemes de recuperació de la informació bibliogràfica (II)
    2.5. La història clínica
    3. El mètode científic en medicina
    3.1. El cicle de la investigació en les ciències mèdiques
    3.2. Observació i experimentació en medicina
    3.3. Obtenció de les dades. Confirmació de les hipòtesis
    3.4. L'acte mèdic i el raonament clínic: la hipòtesi diagnostica i el judici pronòstic
    II. HISTÒRIA DE LA MEDICINA
    1. Medicina i societat
    1.1. Els orígens de la malaltia
    1.2. Els sistemes mèdics
    1.3. Conceptes de salut, normalitat i malaltia
    1.4. La història social de les malalties (I)
    1.5. La història social de les malalties (II)
    1.6. Els models d’assistència mèdica
    1.7. De la higiene individual a la medicina social
    1.8. L’aparició de l’hospital mèdic secularitzat
    1.9. L’ensenyament de la medicina
    1.10. La figura del metge
    2. Els sabers mèdics
    2.1. La sistematització dels coneixements anatòmics sobre el cos humà
    2.2. La unitat elemental de la matèria viva
    2.3. La generació dels éssers vius
    2.4. L’estudi de les funcions corporals
    2.5. El concepte integral del cos humà
    2.6. Els orígens de la patologia mèdica
    2.7. La significació patològica de la lesió anatòmica
    2.8. La mentalitat fisiopatològica
    2.9. El problema de les causes de les malalties
    2.10. La revolució terapèutica
    6.2. Seminaris
    A. Conflictes ètics en la història de la medicina.
    B. Arqueologia mèdica.
    4
    6.3. Pràctiques
    1. Accés a la informació en medicina: els documents mèdics.
    2. Anàlisi de termes mèdics
    3. Anàlisi de textos clàssics de la medicina
    7. BIBLIOGRAFIA
    López Piñero JM, Antología de clásicos médicos. Madrid: Triacastela; 1998.
    Selecció de textos de la tradició mèdica occidental a càrrec d’un prestigiós
    especialista en la disciplina, que ha dedicat molts anys a la docència de la història de
    la medicina.
    López Piñero JM, Terrada Ferrandis ML. Introducción a la medicina. Barcelona: Crítica;
    2000.
    Llibre de síntesi escrit per als estudiants de primer curs de la llicenciatura de
    Medicina.
    López Piñero JM. Breve historia de la medicina. Madrid: Alianza; 2000.
    Amplia els continguts històrics de l’obra anterior.
    López Piñero JM, Terrada Ferrandis ML. Introducción a la terminología médica.
    Barcelona: Salvat, 1990.
    Manual que introdueix als problemes fonamentals del llenguatge de les ciències
    mèdiques.
    7. ADREÇES ELECTRÒNIQUES D’INTERÈS
    Materials docents d’Història de la Medicina de la Universitat Miguel Hernández
    http://www.dsp.umh.es/docencia/mater.../medicina.html
    Materials docents d’Història de la Medicina de la Universitat de València
    http://www.historiadelamedicina.org
    "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el Amor nos salve de la vida"

  5. #5
    Avatar de Tabitha .
    Registrad@ el
    22/01/2004
    Sexo
    Chica
    Mensajes
    17.056
    Agradecido
    350 veces
    Temas
    870
    Llicenciatura de Medicina – 1er Curs (2003-2004)
    ASSIGNATURA: BIOFÍSICA (semestral)
    Classes teòriques: 4,5 crèdits
    Classes pràctiques: 4,5 crèdits
    PROFESSORAT
    Classes teòriques:
    Ramon Barnadas (Tema 6)
    Josep Cladera (Temes 5 i
    Natàlia Dave (Temes 4 i 7)
    Antoni Morros (Temes 1,2 i 3)
    Horari d’atenció a l’estudiant: 8 hores a la setmana a convenir.
    Classes pràctiques:
    Xavier León
    Irene Román
    COORDINADOR DE L’ASSIGNATURA
    Josep Cladera
    Correu-e: josep.cladera@uab.es
    Tel: 935812112
    Horari d’atenció a l’estudiant: 8 hores a la setmana a convenir.
    Secretaria administrativa: secretaria de la Unitat de Biofísica. Tel. 935811907. Horari:
    dimecres de 12:30 a 13:30.
    OBJECTIUS, CONEIXEMENTS PREVIS NECESSARIS I PRINCIPALS ASPECTES
    D’AVALUCIÓ
    L’objectiu general de l’assignatura es transmetre a l’estudiant els conceptes
    fonamentals de la Biofísica, o sigui de l’estudi dels éssers vius i en especial del cos
    humà, mitjançant la utilització dels principis fonamentals de la Física, fent émfasi en
    l’estudi dels aspectes fisicoquímics de l’activitat de les cèl.lules, teixits i òrgans.
    Per a un bon desenvolupament de l’assignatura, es requereixen coneixements
    generals de física, química i biologia.
    En les avaluacions es valorarà el coneixement i comprensió dels conceptes bàsics de
    física que expliquen, tan a nivell molecular com macroscòpic, el funcionament dels
    éssers vius.
    2
    PROGRAMA
    Classes teòriques
    1. LA TERMODINÀMICA I ELS ÉSSERS VIUS (I) (4h + 2h)
    1. Sistemes termodinàmics. Tipus.
    1.1. Els éssers vius com a sistemes termodinàmics.
    2. Estats i variables d'estat.
    2.1. Variables intensives i extensives.
    2.2. Estat d'equilibri i estat estacionari.
    3. Energia, calor i treball.
    3.1. Equivalent mecànic de la calor.
    3.2. Treball termodinàmic: expressió generalitzada.
    3.3. Calor específica i capacitat calorífica
    3.4. Teoria cinètico-molecular.
    3.4.1. Energia cinètica molecular i temperatura.
    3.5. Energia potencial i enllaç químic.
    3.5.1. Calor latent en els canvis d'estat d'agregació.
    3.6. Energia interna.
    2. LA TERMODINÀMICA I ELS ÉSSERS VIUS (II) (5h + 2h).
    1. Primer principi de la termodinàmica.
    1.1. Conservació de l'energia.
    1.2. Entalpia. Treball útil.
    2. Segon principi de la termodinàmica.
    2.1. Processos reversibles i irreversibles.
    2.2. Entropia, desordre i probabilitat.
    2.3. Energia lliure i potencial químic.
    2.4. Direcció i velocitat dels canvis espontanis.
    3. Els éssers vius i el primer principi.
    3.1. Intercanvis de calor i treball en l’ésser viu.
    3.2. Calorimetria directa i indirecta.
    3.2.1. Valor energètic dels aliments.
    3.2.2. Quocient respiratori.
    3.2.3. Equivalent calòric de l'oxigen.
    3.3. Mecanismes d’eliminació de calor per l’organisme viu.
    3.3.1. Conducció, convecció, radiació i evaporació.
    4. Els éssers vius i el segon principi.
    4.1.Obtenció d'energia lliure per l'organisme.
    3. PROPIETATS FISICOQUÍMIQUES DE L’AIGUA. IMPLICACIONS BIOLÒGIQUES.
    (3h+1h).
    1. Forces intra- i intermoleculars.
    1.1. Forces de Van der Waals.
    1.2. Enllaços d'hidrogen.
    1.3. Importància biològica dels enllaços de baixa energia.
    2. L'aigua component fonamental dels éssers vius.
    2.1. Proporció i distribució en els éssers vius.
    3
    2.2. Estructura molecular.
    2.3. Caràcter polar dels enllaços O-H.
    2.4. Asimetria de la molècula
    2.5. Enllaços d’hidrogen.
    2.6. Propietats fisicoquímiques de l'aigua: implicacions biològiques.
    3. Interaccions de l'aigua amb altres compostos.
    3.1. L'aigua com a dissolvent.
    3.2. Interaccions hidrofòbiques.
    3.3. L'aigua i l'estructura de les macromolècules.
    4. DISPERSIONS I DISSOLUCIONS. (7h + 2h).
    1.Sistemes homogenis i heterogenis.
    1.1. Fases i interfases.
    1.2. Tipus de dispersions : grolleres, col.loidals i moleculars.
    2. Dispersions col·loidals. Característiques.
    2.1. Col·loides liofòbics i liofílics.
    2.2. Propietats òptiques. Efecte Tyndall.
    3. Fenòmens de superfície en els sistemes heterogenis i en les dispersions col·loidals.
    3.1. Concepte de tensió superficial i energia de superfície.
    3.2. Factors que modifiquen la tensió superficial. Tensioactius d’interès
    biològic.
    3.3. Fenòmens elèctrics a les interfases.
    3.3.1. Potencial electrocinètic en les dispersions col·loidals.
    4. Estabilitat de les dispersions col·loidals : efecte de la tensió d’interfase, de la
    solvatació i de la càrrega elèctrica de la fase dispersa.
    5. Dissolucions. Tipus.
    5.1. Concepte de dissolució ideal.
    5.2. Llei de Raoult.
    5.3. Propietats col·ligatives de les dissolucions ideals.
    6. Dissolucions no ideals.
    6.1. Concepte d’activitat.
    6.2. Dissolucions d'electròlits. Força iònica i coeficient d’activitat.
    6.3. Dissolucions macromoleculars.
    6.3.1. Forces que determinen l’estabilitat conformacional i la solubilitat
    de les macro-molècules en dissolució.
    6.3.2. Paràmetres que caracteritzen el comportament no ideal de
    dissolucions macro-moleculars.
    7. Tècniques de separació i caracterització dels components de les dispersions i
    dissolucions : diàlisi, centrifugació i electroforesi.
    5. FENÒMENS DE DIFUSIÓ. (5h + 2h).
    1. Difusió simple.
    1.1. Difusió i teoria cinètico-molecular.
    1.2. Llei de Fick.
    1.3. Coeficient de difusió.
    2. Difusió a través de membranes.
    2.1. Tipus de membranes.
    2.2. Fenòmens d'osmosi en membranes semipermeables.
    2.2.1. Pressió osmòtica i les seves lleis.
    2.3. Determinació de la pressió osmòtica.
    2.3.1. Determinació directa. Osmòmetre.
    2.4. Fenòmens d'osmosi en membranes biològiques.
    4
    2.4.1. Permeabilitat selectiva de la membrana cel·lular.
    2.4.2. Pressió col·loidosmòtica i equilibri de Gibbs-Donnan. Hipòtesi de
    Starling.
    2.5. Fenòmens bioelèctrics.
    2.5.1. Difusió iònica.
    2.5.2. Potencial de membrana. Potencial d'equilibri. Eqüació de Nernst.
    2.5.3. Bomba de sodi-potassi.
    6. MOVIMENT OSCIL.LATORI. ONES MECÀNIQUES. (5h + 2h).
    1.Introducció.
    2. El moviment harmònic simple.
    2.1. Efecte de les forces restauradores.
    2.2. Equació de la posició.
    2.3. Equacions de la velocitat i de l’acceleració.
    2.4. Equacions de l’energia.
    3. El moviment vibratori harmònic amortit.
    3.1. Equació de la posició del règim pseudoperiòdic (canvis de l’amplitud).
    4. Ressonància.
    4.1. Equació de la posició (freqüència i amplituds resultants al sistema).
    4.2. Corbes de ressonància.
    4.3. L’estetoscopi.
    5. Oscil·lacions periòdiques no sinusoïdals.
    5.1. Teorema de Fourier.
    5.2. Espectres de freqüències.
    6. Oscil·lacions no periòdiques.
    6.1. Espectres de freqüències.
    7. Propagació d’oscil·lacions en polsos (en medis unidimensionals).
    7.1. Reflexions, interferències, tipus i velocitat.
    8. Propagació d’oscil·lacions en ones (en medis unidimensionals).
    8.1. Ones harmòniques: longitud d’ona i interferències.
    8.2. Ones estacionàries.
    9. Efectes de la propagació d’ones en 2 i 3 dimensions.
    9.1. Representació de les ones com a fronts d’ona i com a raigs.
    9.2. Difracció.
    9.3. Reflexió.
    9.4. Refracció.
    9.5. Efecte Doppler.
    9.6. Intensitat de propagació d’una ona sonora.
    10. Els ultrasons en medicina.
    10.1. Aplicacions per diagnosi.
    10.1.1. Determinació d’estructures.
    10.1.2. Mesura del moviments.
    10.3. Aplicacions terapèutiques.
    11.Efectes de les oscil·lacions i dels infrasons en els humans.
    7. INTRODUCCIÓ A LA BIOMECÀNICA I A L’ELASTICITAT (6h + 2h).
    1. Estàtica.
    1.1. Equilibri d'un cos. Condicions d'equilibri.
    1.2. Palanques. Avantatge mecànic.
    2. Gravetat i equilibri.
    5
    2.1. Conceptes fonamentals
    2.2. Efectes de la gravetat sobre l'organisme humà.
    2.3. Centre de gravetat i equilibri corporal: tipus d'equilibri. Línia gravitatòria i base
    de sustentació.
    3. Propietats mecàniques i forces que actuen en els sòlids.
    4. Elasticitat.
    4.1. Concepte. Llei de Hooke.
    4.2. Energia de la deformació elàstica.
    4.3. Cossos inelàstics. Deformació residual.
    4.4. Visco-elasticitat.
    5. Comportament dels cossos sotmesos a tracció, compressió, cissellament, torsió i
    flexió.
    6. Propietats físiques dels ossos.
    6.2. Disposició arquitectònica.
    6.3. Elasticitat i resistència òssia.
    8. RADIACIONS IONITZANTS. RADIOACTIVITAT (5h + 2h).
    1. Radiacions ionitzants no corpusculars. Introducció
    2. Els raigs X.
    2.1. Producció de raigs X.
    2.2. Espectre característic i espectre continu.
    2.3. Control de les característiques dels raigs X.
    3. Interacció de les radiacions no ionitzants amb la matèria.
    3.1. Efecte fotoelèctric.
    3.2. Efecte Compton.
    3.3. Efecte de materialització (formació de parells).
    4. Radiacions corpusculars. Introducció.
    4.1. Conceptes preliminars.
    4.1.1 Poder de parada.
    4.1.2 Recorregut.
    4.1.3 Ionització.
    4.2. Absorció de les radiacions corpusculars.
    4.2.1 Partícules α i protons.
    4.2.2 Partícules β.
    4.2.3 Neutrons.
    5. Mecanismes i efectes de les radiacions ionitzants en els ésser vius.
    5.1. Accions generals a nivell molecular.
    5.2. Efectes en l’aigua.
    5.3. Efectes en molècules orgàniques i macromolècules.
    5.4. Acció sobre les cèl·lules.
    6. Dosimetria.
    6.1. Dosímetres.
    6.2. Dosi absorbida. Unitats.
    6.3. Exposició.
    6.4. Eficàcia biològica relativa / Dosi equivalent.
    7. Aspectes generals de les aplicacions de les radiacions ionitzants.
    7.1. Aplicacions mèdiques.
    7.2. Altres aplicacions d’interès humà.
    6
    Pràctiques de laboratori
    Pràctica 1.- Calorimetria indirecta respiratòria ( 4 h )
    Determinació de les taxes metabòliques basal i en exercici mitjançant
    calorimetria indirecta.
    Pràctica 2.- Difusió a través de membranes: diàlisi i osmosi. ( 4 h )
    Comprovació experimental de les lleis de la difusió i de l’osmosi.
    Pràctica 3.- Ones sonores i ultrasons ( 4 h )
    Anàlisi de les propietats d'una ona sonora.
    Característiques dels ultrasons: fonaments de l'ecografia.
    Pràctica 4.- Biomecànica de l’articulació del turmell. ( 3 h )
    Comprovació de les propietats elàstiques del tendó d’Aquiles. Determinació de
    la força que realitza el triceps sural per aixecar el taló a diferents alçades.
    Les pràctiques de laboratori són obligatòries. Comencen el 27 de novembre.
    Repetidors: Els alumnes repetidors que desitgin fer les pràctiques, cal que s’apuntin a
    la Unitat de Biofísica abans del 15 d’octubre.
    BIBLIOGRAFIA
    1. Bibliografia bàsica general.
    BIOFÍSICA (3a edició)
    A.S. Frumento (1995), Mosby/Doyma Libros.
    FíSICA
    J.N.Kane, M.M.Sternheim. (1994). Ed. Reverté.
    FíSICA
    P.A. Tipler. (1992), Ed. Reverté.
    2. Bibliografia bàsica específica.
    NOCIONES DE FISICOQUÍMICA
    R.Segura. (1981).
    QUÍMICA PER A LES CIÈNCIES DE LA NATURALESA I DE L’ALIMENTACIÓ.
    J. Saña. (1993) Ed. Vicens Vives
    FÍSICA PARA CIENCIAS DE LA VIDA (llibre de problemes).
    D. Jou, J.E. Llebot, C.Perez-García. (1994) Ed. McGraw-Hill.

    EXÀMENS
    1 examen final: comprendrà tota la matèria.
    Examen de 2a convocatòria (setembre): comprendrà tota la matèria.
    L’exàmen constarà de dues parts, en una sessió única:
    1a part: examen de resposta múltiple ... 65% de la nota
    • De 55 a 60 preguntes en total. A més de les preguntes de teoria, inclourà 7 ó 8
    problemes de resolució immediata.
    • Cada pregunta tindrà 4 opcions. D’1 a 3 poden ser bones.
    • Les respostes errònies restaràn punts (correcció per la sort)
    2a part: examen escrit ... 35% de la nota
    • Resolució raonada de 3 problemes.
    • 3 preguntes de pràctiques de laboratori.
    "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el Amor nos salve de la vida"

  6. #publi
    Publicidad

     

  7. #6
    Avatar de Tabitha .
    Registrad@ el
    22/01/2004
    Sexo
    Chica
    Mensajes
    17.056
    Agradecido
    350 veces
    Temas
    870
    bueno si alguien kiere le puedo poner mas, pero los que estais en bachillerato de ciencias os dareis cuenta que muchas cosas de quimica y biologia que hemos dado en 2 bachillerato estan ahi, por ejemplo lo de la entalpia,termodinamica,luego tb la asignatura de biokimika es lo k hemos dado en biologia,muchas cosas asi,xD aunk bueno hay otras cosas k no ,y sera todo mas complicado
    "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el Amor nos salve de la vida"

Permisos de tu Usuario

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes publicar respuestas
  • No puedes adjuntar archivos
  • No puedes editar tus mensajes
  •  
  • El código BB está activado
  • Los emoticonos están activados
  • La etiqueta [IMG] está activado
  • La etiqueta [VIDEO] está activado
  • El código HTML está desactivado
  • Los Trackbacks están desactivados
  • Los Pingbacks están desactivados
  • Los Refbacks están activados
  • Temas similares

    1. >> Trucos caseros de belleza
      Por DADODEBAJA en elKonsultorio de Belleza, Estética y Moda
      Respuestas: 43
      Último mensaje: 24/06/2008, 12:43
    2. Opinión sobre la gente del foro II
      Por CatGirl en Foro General
      Respuestas: 222
      Último mensaje: 06/07/2005, 13:30
    3. Frases..
      Por Asly en El Tablón
      Respuestas: 6
      Último mensaje: 18/04/2004, 11:16
    4. [Letras y Traducciones] Marea
      Por [Caca-Hue] en Música
      Respuestas: 5
      Último mensaje: 17/04/2004, 17:08
    5. urgente
      Por Aklash en Foro General
      Respuestas: 6
      Último mensaje: 25/02/2004, 16:01